Dietari, obra de Josep Antoni Sardà i Portella (Tarragona, 1790-1874), en el qual aquest, des del 1836, deixà constància en forma de diari dels fets que ocorregueren tant a nivell local com nacional i internacional, des d’una mirada tarragonina. Després de la seva mort, el seu fill Lluís Sardà i Borràs, i el seu net Lluís Sardà i Espoy, seguiren el diari fins l’any 1895. En aquesta obra, doncs, queden reflectits els anys convulsos de les guerres carlines, la primera República i la restauració borbònica. Així, al costat dels grans noms històrics com ara el general Prim, Espartero o la reina Isabel II, coneixem personatges desconeguts per la immensa majoria de tarragonins però que tenen un gran protagonisme en les pàgines d’aquest diari, com ara Josep Rovira Pep del Po, Estanislau Tell l’Alau o Francesc de Bellera, entre d’altres.

I a la vegada tenim notícia de la vida quotidiana dels tarragonins, com celebracions litúrgiques o festes majors -amb el primer esment de pilars de castells pujant i baixant les escales de la catedral o l’estrena dels gegants de la ciutat-, l’arribada del gas, els primers estudis fotogràfics, la construcció del port i l’eixample de la ciutat, etc. Però també notícies de fenòmens meteorològics com nevades, aiguats -l’aiguat de santa Tecla de 1874, per exemple-, onades de calor, terratrèmols, tempestes i fins i tot huracans. I així al llarg del Llibre de l’avi Sardà coneixerem alcaldes, governadors i polítics locals, però també fusters, pagesos, paletes, passamaners, escultors, etc.